Des de la perspectiva del material amortidor, els amortidors es classifiquen principalment en dos tipus: hidràulics i pneumàtics, i també n'hi ha un tipus amb amortiment variable.
Tipus hidràulic: els amortidors hidràulics s'utilitzen àmpliament en sistemes de suspensió d'automòbils. El seu principi és que quan el bastidor i l'eix del vehicle es relacionen entre si, i el pistó es mou cap endavant i cap enrere dins del cilindre de l'amortidor, l'oli de la carcassa de l'amortidor flueix repetidament d'una cavitat interior a una altra a través d'orificis estrets. En aquest moment, la fricció entre el líquid i la paret interna, així com la fricció interna de les molècules líquides, crea una força d'amortiment contra la vibració.
Tipus pneumàtic: els amortidors pneumàtics són un nou tipus d'amortidor desenvolupat des de la dècada de 1960. La seva característica estructural és un pistó flotant instal·lat a la part inferior del cilindre. El gas nitrogen d'alta pressió-omple una cambra segellada formada pel pistó flotant i un extrem del cilindre. Al pistó flotant s'instal·la un segell d'anell tòric de-secció gran-, separant completament el petroli i el gas. El pistó de treball està equipat amb una vàlvula de compressió i una vàlvula d'extensió l'àrea de la secció transversal-varia segons la seva velocitat. Quan les rodes reboten cap amunt i cap avall, el pistó de treball de l'amortidor canvia en l'oli, creant una diferència de pressió entre les cambres superior i inferior del pistó. Aquesta pressió fa que l'oli obri la vàlvula de compressió i la vàlvula d'extensió, permetent que flueixi cap endavant i cap enrere. Com que les vàlvules exerceixen una força d'amortiment important sobre l'oli de pressió, la vibració s'atenua.
